Simbologia de l’Hydra d’Artesa de Lleida

El dissabte dia 4 de juliol del 2015 es va estrenar l’ Hydra d’Artesa de Lleida. Es tracta d’un drac per a nois i noies amb arrels mitològiques, seguint la idea del Griu de la mateixa colla d’Artesa. El disseny s’inspira en el mite de la Hidra, un drac format per molts caps en forma de serps. La serp és l’animal que dóna origen al concepte de drac. L’ Hydra té 7 caps, sis al davant del cos i un darrer a la cua. Els sis caps de davant són de drac mentre que el cap de la cua és el cap del Griu quan era petit i d’aquesta manera es fa una referència directa al drac que ja tenen a Artesa i que es va dissenyar l’any 2006.

Els caps tenen expressions diferents que mostren estats d’ànims i al mateix temps cada cap té un moviment específic relacionat amb el seu temperament. Els caràcters i moviments dels 6 caps frontals són: Cap Content: Mou el cap dreta i esquerra. Cap Enfadat: Tanca i obra la boca i la fa petar. Cap tímid, vergonyós: Tanca i obre els ulls. Cap trapella, juganer: Treu i amaga la llengua. Cap sorprès: Mou les orelles i cap Badoc: Mou el cap amunt i avall. El drac és per portar-lo noies i noies a partir de 12 anys.

Característiques

Material

Fibra de vidre amb reactiu ignífuga, disposa de potes d’alumini, amagades per unes faldilles que també amaguen als portadors.

Any de construcció

Projecte finalitzat el 2015

Pes

35Kg

Constructor

L’artista Dolors Sans Osete, especialista en disseny i construcció de bestiari popular.

Mides

Llargada de 313 cm, amplada de 170 cm i altura de 270 cm

Tracció

Està pensat per 3 portadors, dos al davant, un al costat de l’altre, i un darrera.

Punts de foc

Actualment te 9 punts de foc.

Acompanyament

Bastaixos, grup encarregat de la pirotècnia.

Galeria de l’Hydra

Història d’Artesa de Lleida

Fins a les investigacions fetes en el Llibre verd de l’Arxiu Capitular de Lleida, eren molt escasses les notícies sobre l’origen del lloc d’Artesa de Lleida. Consta un Arnau d’Artesa (procedent segurament d’Artesa de Segre) des del 1148 al Segrià, afavorit per Ramon Berenguer IV, al qual serví en la conquesta de la ciutat, i que rebé unes terres a la vall de la Femosa. També hi ha un altre repoblador, Ximeno d’Artusella, que en el 1174 signà la segona carta de poblament d’Alguaire, procedent segurament tambè d’Artesa de Segre. Un altre repoblador de l’indret procedent del bescomptat d’Àger és Pere d’Oromir, que donà nom a alguna partida d’aquest territori. Amb tot, aquests llinatges no foren els principals beneficiaris del lloc, sinó els Ribelles, i per això durant l’edat mitjana el poble rebé el nom d’Artesa de Ribelles. Ja Miret i Sans assenyala Gombau de Ribelles, que participà en el setge de Lleida el 1149, com a repoblador d’Artesa, amb terres des de la Costa dels Pals (Albarés) fins a la Femosa (1159)… Seguir Llegint