Bèsties participants

Aguilot de Bonastre

  • Colla: Associació Aguilots de Bonastre
  • Població: Bonastre (Baix Penedès)
  • Material: fibra de vidre
  • Any de construcció: 2010
  • Pes: 55 kg
  • Constructora: Dolors Sans
  • Mides: 2,74 m de llargada; 2,62 m d’alçada; 1,95 m d’amplada
  • Portants: 1
  • Punts de foc: 11
  • Tipologia pirotècnia: carretilles, sortidors, ckrackers, etc.
  • Música pròpia: si
  • Ball de protocol: si
  • Descripció de la bèstia: inspirat en l’aspecte de l’aguilot comú a Catalunya, disseny naturalista i pràcticament l’únic aguilot amb aquestes característiques de foc a Catalunya. Representa que està a punt d’aterrar, potes endavant, cap agressiu i ales ben esteses. Quan està parat es col·loca la bèstia sobre unes potes que l’aixequen 1 metre més.
  • Anecdotari: L’Aguilot original data del 1988 i el van crear els habitants del poble, actualment està sent estudiat pel Retrobestiari de Catalunya. L’any 2010, es va inaugurar la peça actual en les festes de Bonastre. Festes pròpies: St. Quitèria el 22 de maig i Sta. Magdalena el 22 de juliol. Enguany, la seva constructora l’ha recondicionat. Ha participat en les trobades de Castelló; mostres de bèsties de ploma de Vilafranca del Penedès; a mostres de Reus i Ripollet. És el padrí del Drac Pigota de la Pobla de Montornès.

Banyut

  • Colla: Diables Rigor Mortis de Solivella
  • Població: Solivella (Conca de Barberà)
  • Material: fibra de vidre
  • Any de construcció: 2018
  • Pes: 55 kg
  • Constructora: Manel Llaurador
  • Mides: 3,40 m de llargada; 1,90 m d’alçada; 1,30 m d’amplada
  • Portants: 1
  • Punts de foc: 14
  • Tipologia pirotècnia: carretilles, sortidors, volcans
  • Música pròpia: si
  • Ball de protocol: si
  • Descripció de la bèstia: el fill de Mara, raptat i criat per Proserpina als anhels de l’infern, descobreix els seus orígens i es rebel·la contra la seva carcellera. La deessa de l’infern, el condemna posant la seva ànima en el cos d’un cargol bover, símbol del poble. Un caragol que ha viscut en la foscor dels murs del castell alimentant-se d’ànimes innocents dels infants raptats per la Maratonya, ha esdevingut la nova bèstia que lluitarà per regnar Solivella. Perquè el foc de l’infern no ha aconseguit cremar els lligams de sang entre la Maranyota i el seu fill raptat.
  • Anecdotari: l’any 2018, es compleixen 30 anys de la fundació de la colla de Diables i, per commemorar-ho estrenen una bèstia. El Banyut, un caragol bover que esdevindrà una nova figura de l’imaginari popular de Solivella. La proposta de la bèstia es basa en la morfologia d’un caragol bover, adaptat a un element portable i amb l’estètica d’una bèstia ferotge.

Bou Brufat

  • Colla: Bous de Foc de Santpedor
  • Població: Santpedor (Bages)
  • Material: fibra de vidre
  • Any de construcció: 2019
  • Pes: 60 kg
  • Constructora: Manel Llaurador
  • Mides: 2,80 m de llargada; 1,30 m d’alçada; 90 cm d’amplada
  • Portants: 2
  • Punts de foc: 34 (2 a les banyes i 32 al llom)
  • Tipologia pirotècnia: carretilles, sortidors, volcans i bengales
  • Música pròpia: si
  • Ball de protocol: si
  • Descripció de la bèstia: la figura s’inspira en el bou documentat el 1893, anomenat “bufat” o “brufat”. Era un bou fet de llauna i amb rodes, que corr ia i empaitava a la gent, encenen coets per les banyes i per tot arreu. L’actual bou s’inspira en aquest, però utilitzant materials moderns que simulen que està fet de metall, tant en la pintura metal·litzada com en els reblons decoratius. El final de la cua està fet de coure, per donar un toc metal·litzat.
  • Anecdotari: Actualment, porta unes rodes incorporades a l’estructura on es col·loca la pirotècnia. Però no es poden veure en acció fora de Santpedor, si les voleu veure, s’ha d’anar al municipi per la festivitat de Santa Anna, pels volts de 26 de juliol; o bé pel correfoc de la Fira de Sant Miquel. Se l’ha pogut veure a les Decennals de Valls, a Morella (País Valencià) o a Baó (Catalunya Nord). Els seus padrins són: el Drac de la Geltrú i la Cabra de Reus.

Pau de Foc

  • Colla: Colla Pau de Foc (Agrupació de Balls Populars d’Hostalets de Pierola)
  • Població: Hostalets de Pierola (Anoia)
  • Material: fibra de vidre
  • Any de construcció: 2021
  • Pes: 70 kg
  • Constructora: Colla Pau i el Taller participatiu Disseny i escultura, Carlos Garcia – Coordinació Tècnica Josep Ramon Parés
  • Mides: 1,50 m de llargada; 2 m d’alçada; 1,45 m d’amplada
  • Portants: 1
  • Punts de foc: 10
  • Tipologia pirotècnia: qualsevol artefacte F3 amb anella
  • Música pròpia: si
  • Ball de protocol: si
  • Descripció de la bèstia: el Pau són unes restes del paleolític d’un primat trobades al municipi i que ara podem trobar al CRIP, espai municipal museïtzat del municipi. La llegenda del Pau de Foc es basa en el fet de que aquesta és una figura contenta feliç d’haver estat trobada, però quan visita el lloc on la varen trobar veu que hi ha instal·lat un abocador i el Pau s’enfada mot, agafa els ceps de les vinyes del costat i ho comença a cremar tot.
  • Anecdotari: l’any 2019, un grup d’hostaletencs va iniciar l’aventura de crear una peça festiva. Es va plantejar el tipus d’imatge que hauria de ser; qui l’havia de fer i com s’havia de fer. Arran d’aquestes reunions de treball, es va decidir proposar un taller participatiu de construcció de la figura. L’artista local, Carlos Garcia va fer el disseny i l’escultura; en Josep Ramon Parés va coordinar la part de motlles i producció de resina. El motiu de la figura va ser consensuat i la decisió va ser clara. El Pau de Foc va acompanyat de grallers quan fa el ball de protocols i timbals quan fa cercaviles.

Vírbola

  • Colla: Colla de Diables les Vírboles
  • Població: Riells i Viabrea (Selva)
  • Material: fibra de vidre
  • Any de construcció: 2021
  • Pes: 45 kg
  • Constructora: Taller Il·lusions, reformada per Taller d’Imatgeria Festiva Gaudí
  • Mides: 1 m de llargada; 2,50 m d’alçada; 1 m d’amplada
  • Portants: 1
  • Punts de foc: 15
  • Tipologia pirotècnia: carretilles, sortidors, volcans
  • Música pròpia: si
  • Ball de protocol: si
  • Descripció de la bèstia: aquesta figura està presentada de forma vertical i cos de sargantana, té les característiques que recull la llegenda de la bestiola mítica en la qual s’inspira: ulls foscos (ja que era cega); doble cresta i unes altres ales petites.
  • Anecdotari: el darrer testimoni viu que va veure la Virbola, en Pere de Ca n’Amat, una antiga masia de Riells i Viabrea. Va explicar com era aquesta bestiola mítica, per poder immortalitzar-la en aquesta figura festiva.