Simbologia del Griu d’Artesa de Lleida

La simbologia del Griu d’Artesa de lleida és un animal fantàstic que té el cap i les potes i part del cos de davant d’àliga i la resta del cos de lleó. Aquesta barreja representa dos dels animals més poderosos i simbòlics de la naturalesa: l’àliga i el lleó. El Griu és un animal habitual en els escuts de nobles i cavallers medievals. El Griu, com animal híbrid de la natura, representa el mal i per tant fa un paper similar a la funció d’un drac. Això explica que el Griu sigui una peça agressiva i que tiri foc. L’àliga, simbolitza la llum i el sol, així com els aspectes espirituals degut al seu enlairament de la terra, al mateix temps és el símbol de l’evangelista Sant Joan. El lleó simbolitza la força i el poder i va ser agafat com a símbol per reis. El bateig del Griu va tenir lloc el dia 8 de juliol de 2006 (festa Major) i es va fer una representació de foc amb altre bestiari de diferents poblacions de Catalunya. Actualment som els realitzadors i creadors del Festival d’Enceses del Bestiari de Catalunya.

Característiques

Material

Fibra de vidre amb reactiu ignífuga, disposa de potes d’alumini, amagades per unes faldilles que també amaguen als portadors.

Any de construcció

Projecte durant el 2005 – 2006, finalitzat a primes de maig, bateig del griu, el 8 de juliol dins dels actes de la festa major.

Pes

64Kg

Constructor

L’artista Dolors Sans Osete, especialista en disseny i construcció de bestiari popular.

Mides

Llargada de 325 cm, amplada de 150 cm i altura de 275cm

Tracció

Portada per 2 persones a l’interior, també es desplaça mitjançant un carro, amb quatre rodes boixes.

Punts de foc

Actualment te 12 punts de foc.

Acompanyament

Bastaixos, grup encarregat de la pirotècnia.

Galerida del Griu d’Artesa de Lleida

Història d’Artesa de Lleida

Fins a les investigacions fetes en el Llibre verd de l’Arxiu Capitular de Lleida, eren molt escasses les notícies sobre l’origen del lloc d’Artesa de Lleida. Consta un Arnau d’Artesa (procedent segurament d’Artesa de Segre) des del 1148 al Segrià, afavorit per Ramon Berenguer IV, al qual serví en la conquesta de la ciutat, i que rebé unes terres a la vall de la Femosa. També hi ha un altre repoblador, Ximeno d’Artusella, que en el 1174 signà la segona carta de poblament d’Alguaire, procedent segurament tambè d’Artesa de Segre. Un altre repoblador de l’indret procedent del bescomptat d’Àger és Pere d’Oromir, que donà nom a alguna partida d’aquest territori. Amb tot, aquests llinatges no foren els principals beneficiaris del lloc, sinó els Ribelles, i per això durant l’edat mitjana el poble rebé el nom d’Artesa de Ribelles. Ja Miret i Sans assenyala Gombau de Ribelles, que participà en el setge de Lleida el 1149, com a repoblador d’Artesa, amb terres des de la Costa dels Pals (Albarés) fins a la Femosa (1159)… Seguir Llegint