El dia que les bruixes van decidir trobar-se per fer el seu tradicional aquelarre, els diables i les seves bèsties vam ser convidats. Era 25 d’agost, divendres, fosca nit i no pas una trobada de bruixeria i bèsties qualsevol, sinó el gran Aquelarre de Cervera, que aquest any celebrava la seva quarantena edició.
Per primer cop el Griu d’Artesa de Lleida i els seus acompanyants vam tenir la sort de poder participar en una de les festes de foc més famoses de les contrades. Vam experimentar el plaer de submergir-nos en una nit màgica, plena de bruixeria, dimonis, bèsties i foc. Una barreja terrorífica i apassionant a la vegada. No estàvem sols, ens acompanyaven altres bèsties com el Drac de la Geltrú, l’Atzeries de Gràcia, la Pajara de Terrassa i jugant a casa la Tarasca i lo Carranco Bilandó de Cervera.
Ens esperàvem tots tancats dins de la Universitat de Cervera. Allí vam poder gaudir d’un sopar de germanor mentre preparàvem el pla malèfic d’aquella nit.
Les bèsties tancades, ja neguitoses, desitjaven la seva alliberació pels carrers del poble que aviat seria dominat per les bruixes.
La gent nerviosa esperava a la plaça la sortida de les figures de foc per la porta gran. Allí cada colla, una darrera l’altra, es va anar presentant, anunciant que la nit passava del negre carbó al taronja guspira.
Avançant, pas a pas i a ritme del repic dels timbals del grup de percussió Kumbeva, vam omplir els carrers de foc, molt foc, encenen cada racó fins a culminar en mig de la Plaça Major.
Allí, tocant a l’església, les bèsties van encendre juntes fins a il·luminar de roig el campanar. Aquest es convertir en un far de l’infern, perquè les bruixes vingudes de lluny trobessin el punt de trobada de l’esperat Aquelarre.
