Havia aparegut, al costat del Griu, una bèstia de 7 caps, ningú sabia d’on havia sortit.
Un extraterrestre ens visita. L’Hydra.
El planeta extra-solar Alfa Centauri Bb orbitava l’estrella Alfa Centauri B que junt a dos estrelles més formaven el sistema Alfa Centauri. És el planeta extra-solar més a prop de la Terra, a uns 4,37 anys llum. En Alfa Centauri Bb vivien 20.000 milions de centauris* i ocupaven tot el planeta d’una manera homogènia, ho compartien amb 40.000 milions d’animals. El seu aspecte era el d’una bèstia de 7 caps i vivien una mitja de 850 anys. Els anys en Alfa Centauri Bb duraven 150 dies terraqüis i la temperatura mitja era de 50 graus. Els habitants d’Alfa Centauri Bb eren molt avançats en qualsevol camp del coneixement. Feien viatges interestel·lars i tenien controlats unes 500 civilitzacions, incloent-hi la Terra, d’uns altres sistemes estel·lars. Ningú els superava en intel·ligència i benestar. Eren hermafrodites i s’alimentaven exclusivament de plantes. El centauris dominaven 1.500 llengües, que eren les diferents llengües que es parlaven en Alfa Centauri Bb. Una Assemblea de 500 membres dirigia el planeta. Cada 20 anys, els membres de l’Assemblea eren substituïts per uns altres de manera rotatòria, tenien tots una intel·ligència molt semblant que s’estimava 100 vegades més que la dels terraqüis.
Els serveis de defensa del planeta Alfa Centauri Bb havien captat tots els treballs de científic Stephen Hawking i havien convocat a l’Assemblea Global per tractar el tema. El científic estava estudiant la manera d’arribar al planeta Alfa Centauri Bb i tenia la intenció d’anunciar-lo al 2016. Aquell dia, es disposaven a debatre la iniciativa que des de la Terra s’havia endegat per arribar al seu planeta:
– Centauris de l’Assemblea –va començar el cap dels Serveis de Defensa–, si recordeu fa exactament 67 anys, van tindre contacte amb una civilització del nostre sistema veí Lupus i l’experiència no va ser positiva, recordeu que vam haver d’utilitzar les nostres armes més potents per destruir-los i evitar que ens envaïren. Ara, del planeta Terra del Sistema Solar, estan treballant per vindre al nostre planeta i realment no sabem quines seran les seues últimes intencions.
– Proposo anticipar-nos i enviar a la Terra un centauri per recollir tota la informació que necessitem i per establir contacte amb ells – va proposar el centauri president.
– Abans de tractar la proposta del centauri president –va continuar el centauri secretari– tenim molta informació de la Terra i dels seus habitants a disposició de tots el membres de l’Assemblea.
– Com a cap del Servei de Defensa, coneixia la proposta de centauri president, i he de dir que amb el meu equip hem estudiat la millor manera que un centauri, tenim un aspecte molt diferent al terraqüis, pugui passar desapercebut entre ells.
Havien detectat que en una part del planeta Terra, anomenada Catalunya, feien unes festes amb bèsties fetes de diferents materials poc pesants i de moltes classes diferents, i que ells, entre aquestes, podrien passar desapercebuts.
* Habitant d’Alfa Centauri Bb
Van decidir que en la celebració del 7è Festival d’Enceses d’Artesa de Lleida introduirien, en la Terra, un centauri dintre d’una bola de foc formada després de la destrucció d’un meteorit. Ho van planejar tot perquè el Griu**, s’engolís la bola de foc que portaria amagat un centauri. El 4 de juliol de 2015 va ser molt especial pel poble d’Artesa, gairebé tot el poble va presenciar durant el festival com el Griu s’empassava una bola de foc que queia del cel. Dies més tard de la celebració del festival van retirar el Griu i ho van exposar en una sala de l’Ajuntament, especialment habilitada, perquè fos venerat per tots els habitants de la vila. La bola de foc que s’havia empassar el Griu va constituir una amenaça per la supervivència del vilatans i el Griu els havia salvat.
– Ohhhhh! Que és això? –aquell dimecres 8 de juliol, la primera en arribar a l’Ajuntament va ser la Secretària– una bèstia de 7 caps al costat de Griu, qui la deixada aquí?
La noticia ràpidament es va escampar pel poble. Havia aparegut, al costat del Griu, una bèstia de 7 caps, ningú sabia d’on havia sortit. El cap de colla del Griu va enviar una foto, de la nova bèstia, a l’Agrupació de Bestiari de Catalunya i cap grup va reconèixer la bèstia com a seua. Finalment la nova bèstia es va quedar en propietat de l’Ajuntament d’Artesa de Lleida i a partir d’ara acompanyaria al Griu en les seues actuacions i seria la bèstia dels diables més petits: els diablons. Solament faltava decidir quin nom li posarien.
– En la mitologia grega una bèstia de molts caps és una Hidra –va ser l’opinió del president del Bestiari de Catalunya.
– Doncs, li posarem Hidra! –va respondre el cap de la colla del Griu d’Artesa de Lleida.
S’havien reunit en l’Ajuntament d’Artesa de Lleida diferents persones relacionades amb el món del bestiari i finalment van decidir que aquella bèstia, que havia aparegut per art de màgia, es diria Hidra. Que poc es podien imaginar, que aquella bestia de 7 caps havia arribat per estudiar el comportament dels habitants de la Terra i recollir totes les dades possibles per informar al seu planeta Alfa Centauri Bb.
Eren les 10 de la nit del 12 de setembre i el Griu i l’Hidra d’Artesa de Lleida havien acabat l’actuació en el Correllengua de Montoliu de Lleida. Els diables i diablons, junts al cap de colla, es preparaven per participar en el sopar popular. Els diablons, una mica mandrosos, es van quedar enrere, quant van sentir una veu:
– Hola diablons, no us espanteu! –la veu sortia de l’Hidra. I els diablons feien els ulls com a plats i es van quedar tots esmaperduts.
L’Hidra havia decidir que era el moment de comunicar-se amb els terraqüis donat que utilitzant els seus poders, una mena de telepatia molt avançada, havia captat els programes de les televisions dels veïns i havia pogut processar i aprendre el català, l’espanyol i l’anglès, a part d’adquirir una quantitat d’ informació inimaginable.
Després de sentir parlar l’Hidra tots els diablons es van quedar petrificats menys el Pau que va sortir com un esperitat a buscar al seu tiet que era el cap de colla del Griu.
** El Griu és una bèstia que forma part de l’Agrupació de Bestiari de Catalunya. Està construït en fibra de vidre i té un cos híbrid d’àliga i lleó. El seu propietari és l’Ajuntament d’Artesa de Lleida.
– Ei, què esteu sonats!, em diu el Pau que l’Hidra ha parlat –el cap de colla va interrogar als diablons.
– Sí, és veritat, he parlat i ara no us espanteu i escolteu-me bé. Vinc d’Alfa Centauri Bb
– l’Hidra va utilitzar el nom que feien anar a la Terra per anomenar al seu planeta.
– Alfa què? –el cap de colla, encaixà la nova situació incrèdul.
Amb els diablons bocabadats, l’Hidra va explicar al cap de colla la missió que li havien encomanat del seu planeta i que ara tocava reunir-se amb els tres mandataris més poderosos del planeta Terra i amb el científic Stephen Hawking. Immediatament es va produir una comunicació en cadena i tots els receptors de la noticia, en primer moment, van mostrar un cert escepticisme. El cap de colla ho comunicà als mossos, aquests, al president de la Generalitat, després van vindre el president de l’Estat Espanyol i per últim la comunitat internacional: els presidents Obama, Putin, Xi Jinping i el científic Stephen Hawking.
Comprovada la veracitat de la noticia i la negativa de l’Hidra a acceptar la trobada en un altre lloc, el poble d’Artesa de Lleida va ser encerclat pels militars, solament podien entrar els vilatans. Els pobles del votant van haver de buscar alternatives per accedir-hi a les seus poblacions. La premsa internacional es va tornar boja. Era la noticia més important de la història, un habitant del planeta extra-solar Alfa Centauri Bb havia aparegut en un petit poble de Catalunya.
AENA va reforça l’aeroport d’Alguaire i aquest va començar a rebre més de 50 vols al dia.
El 15 de setembre de 2015 aterrarien els tres màxims mandataris mundials i el científic Stephen Hawking. El 16 de setembre, a les 10 del matí, la sala d’Actes de l’Ajuntament d’Artesa de Lleida seria l’escenari a on es trobarien els tres mandataris mundials i Stephen Hawking amb l’Hidra.
–Senyors, sóc un habitant del planeta Alfa Centauri Bb, i les comunico que oficialment el president i membres de l’Assemblea Global del meu planeta volen tindre una reunió amb vostès per tractar sobre la intenció de Stephen Hawking d’enviar una miríada de naus espacials al nostre planeta –havia començat la reunió a la sala d’Actes i l’Hidra, després de presentar-se, va anar al gra.
–Jo sóc el president dels Estats Units d’Amèrica i m’acompanyen el president de la Federació Russa, Sr. Putin; el president de la República Popular Xina, Sr. Xi Jinping i el Sr. Stephen Hawking –el president Obama va fer de portaveu del grup.
Els màxims mandataris mundials van acceptar la proposta per reunir-se amb la representació d’Alfa Centauri Bb. La reunió tindria lloc el 16 de novembre, donat que les naus des d’Alfa Centauri Bb tardarien 2 mesos en arribar-hi.
L’alcalde d’Artesa de Lleida i la regidora de l’oposició formaven part del comitè organitzador de la trobada. Faltaven 2 mesos però, des del primer dia, tothom anava atorrollat. Es va triar la BBC britànica per retransmetre, al món sencer, totes les imatges de l’arribada dels centauris però, s’havia prohibit expressament filmar dintre de la sala d’Actes de l’Ajuntament on es faria la reunió. En la part dreta de la travessera del Mestre Ginera aterraria la nau dels centauris i en la part esquerra, habilitarien tendes de campanya de luxe pels grans mandataris mundials i els seus generals com assessors. El president de la Generalitat i l’Espanyol també serien presents.
L’alcalde, acompanyat de la cap de l’oposició i la secretaria, havia citat en l’Ajuntament a lo Pitanyo, al Pere Joanet, al Gallardet, lo Tropez i a l’empresa Espai Arán. Tenia a les mans uns documents per expropiar-les les terres temporalment i volia que signessin aquests documents.
– Jo no estic d’acord, això és un atropello amb totes la de la llei! Si convé aniré a la justícia espanyola o a l’europea –lo Tropez va saltar enfurismat.
– Tropez, necessitem aquests terrenys perquè aterri la nau del centauris i poder instal·lar unes tendes de campanya per acollir els mandataris mundials. Si llegeixes tota la documentació veuràs que és temporal i la indemnització és pel valor de 20 collites –la Cèlia, coneixedora del caràcter del Tropez el va informar.
–Ahhhh! Això canvia, doncs, si és així, d’acord! –el pensament del Tropez va girar com un mitjó
La població d’Artesa de Lleida estava de cap per avall, acceptades les expropiacions dels terrenys els buldòzers els van aplanar. El poble continuava encerclat pels militars i l’allau de periodistes i curiosos de tot el món no paraven d’arribar. La gent va començar a instal·lar tendes de campanya que arribaven, pel sud fins a Castelldans i Aspa, i pel nord fins el barri de la Bordeta de Lleida. Tothom volia veure en directe l’aterratge de la nau espacial dels centauris. Des del camp d’aeromodelisme fins a Castelldans constituïa un lloc privilegiat per la seua alçada i periodistes de tot el món es van instal·lar amb els seues càmeres de televisió i teleobjectius.
La boira que havia embolcallat Artesa de Lleida durant els primers dies de novembre va desaparèixer. A vista d’ocell la imatge dels voltants d’Artesa era increïble, més de 3 milions de persones, després del cercle policial, s’apinyaven al voltant d’Artesa. Eren les 8 del matí del 16 de novembre i tothom mirava cap al cel.
–Oooooooooooohhhhh!. –l’exclamació coral dels 3 milions de persones es va sentir en poblacions a 40 km. a la rodona. Una nau de color maragda havia aparegut al cel.
La nau espacial era impressionant, semblava una rajada marina, tenia forma de rombe i les seues mides eren de 200 metres de llarg per 150 d’amplada. Disposava de 40 propulsors en la panxa per enlairar-se i aterrar i dos més grans en la part del darrere . Durant el viatge havia assolit velocitats estratosfèriques i ara descendia verticalment amb l’ajuda dels propulsors.
La gentada, expectant, observava bocabadada i al·lucinada el descens de la nau. L’Hidra, els mandataris mundials i Stephen Hawking esperaven en la travessera del Mestre Ginera l’aterratge. A 50 metres del terra, van sortir de la panxa de la nau 10 potes gegants i telescòpiques que van facilitar el seu aterrament.
Van necessitar mig hora, per passar 5 càmeres de descompressió i adaptar-se a la pressió atmosfèrica de la Terra, perquè s’obrissin les portes de la nau. Amb un posat alegre el president de l’Assemblea Global va aparèixer primer, el següent va ser el responsable de la seguretat i per últim el secretari de l’Assemblea Global. Van pujar a una plataforma voladora controlada per un mena de camps magnètics i salvant els 10 metres de les potes de la nau, van quedar al davant de l’Hidra.
L’Hidra i el president de l’Assemblea Global restaven quiets un davant de l’altre. Estaven procedint a les salutacions de manera telepàtica a més de transmetre-li, l’Hidra, tota la informació que havia recollit. Ara, el president d’Alfa Centauri Bb ja podia parlar en tres llengües terraqüis diferents i coneixia tota la història de la humanitat. Després de les presentacions per part de l’Hidra es van dirigir a la sala d’Actes per començar la reunió.
–Perdonen senyors mandataris però desprès d’haver processat tota la informació que m’ha transmet l’Hidra –el centauri president ja s’havia assabentat del nom de l’Hidra– considero que, deixant a part al Sr. Stephen Hawking, vostès no es mereixen l’honor d’aquesta reunió –el president dels centauris acabava de processar tota la informació sobre la Terra i no podia admetre lo que a priori havia acceptat, una reunió amb els tres màxims mandataris mundials.
–Senyor president d’Alfa Centauri Bb, què està dient? Nosaltres som els tres mandataris dels tres grans potencies mundials i estem legitimats i capacitats per acordar amb vostès el que considerem oportú –el president Putin va contestar nerviós i alterat.
–Senyors mandataris mundials, nosaltres venim en to de pau, però, les he de dir que vostès tenen el planeta Terra fet un nyap. Se’ls moren més de 3 milions de persones a l’any de fam i tenen unes desigualtats inacceptables. No són gens solidaris amb els menys afavorits. Amb les seus decisions l’únic que aconsegueixen és crear odis, que mal portats, es converteixen en terror. Tenen una guerra en curs que està provocant desenes de milers de mors i milions de desplaçats i no belluguen un dit per aturar-la, al contrari, fiquen cullerada per empitjorar-la. Les característiques més comuns dels habitants de la Terra, que vostès han ajudat a formar, és l’individualisme i l’egocentrisme, i no miren més enllà del seu nas. La reunió amb vostès s’ha acabat –el president d’Alfa Centauri Bb es va despatxar a gust.
Els tres presidents mundials van sortir de la reunió amb posat diferent: el president Obama sortia avergonyit, el president xinés contrariat i el president Putin sortia encès i rabiós amb ganes de venjança, l’havien deixat en ridícul: “ aquell desllenguat extraterrestre pagarà la seua gosadia”, va ser l’últim pensament de Putin.
Stephen Hawking, que als vint anys se’l va descobrir una malaltia degenerativa que el va portar a ajudar-se de la tecnologia per la seua comunicació; atonit i sorprès, volia dir alguna cosa a través del seu ordinador i l’Hidra el va interrompre:
–Sr. Hawking sabent del seu historial, no cal que utilitzi l’ordinador per comunicar-se amb nosaltres li podem llegir el pensament. Gràcies per estar d’acord amb nosaltres, i estarem encantats d’invitar-lo a viatjar al nostre planeta –va ser la resposta de l’Hidra al pensament d’Hawking. L’Hidra ja sabia que Hawking era un dels cosmòlegs més important del planeta Terra i coneixia el seu interès per viatjar a l’espai.
Els representants dels centauris van demanar a Hawking que anul·lés el seu programa d’enviar milers de micro naus a Alfa Centauri Bb, a canvi, ells, ajudarien al planeta Terra. Van proposar emportar-se cap a Alfa Centauri Bb a tots els diablons, ja que la seua curta edat i un cervell encara per omplir seria ideal per als seus propòsits. La idea era emportar-se’ls per aplicar-les uns sistemes, que para ells ja eren antiquats, d’aprenentatge de totes les branques del coneixement. Havien de recórrer als terraqüis de curta edat donat que els adults no servien perquè el seus cervells estaven massa contaminats. No solament transmetrien coneixements científics sinó també uns valors que els ajudarien a fer un planeta més homogeni en tots els sentits.
Quan la proposta dels centauris va arribar als pares dels diablons la negativa va ser contundent “no”. Els pares es negaven a deixar viatjar als seus fills a un planeta tan llunyà i que experimentessin amb els seu cervells.
–Estem davant d’una oportunitat immesurable. Si deixen vostès que els seus fills viatgen a Alfa Centauri Bb la humanitat donarà un pas de gegant en tots els àmbits: podrem eliminar la fam de món, eliminarem la injustícia, les desigualtats, a part dels innumerable avenços científics. Sis plau! no coarten aquesta oportunitat –l’ordinador d’Hawking havia traduït els moviments del pòmul dret del científic. L’única manera que tenia per donar ordres a l’ordinador era a través de l’únic múscul que bellugava del seu cos.
La intervenció de Stephen Hawking va ser decisiva perquè els pares i mares dels diablons acceptessin la proposta dels centauris, però, amb la condició que ells acompanyarien als seus fills.
Els centauris, per la seua capacitat telepàtica, no eren aliens a les discussions dels tres mandataris mundials i els seus generals en una de les tendes de campanya habilitada per acollir-los:
– Aquests extraterrestre han envaït el nostre planeta i encara volen ficar condicions. Jo sóc partidari de detenir-los –el president Putin, encara rabiós, va proposar als altres mandataris.
Després d’uns tira i arronsa, va guanyar la proposta del president Putin. Havien decidit no deixar marxar la nau dels centauris i pensaven arrestar-los a tots, mandataris i tripulants. Que poc es podien imaginar els tres mandataris mundials que s’estaven enfrontant a unes forces d’uns poders inimaginables per ells.
Els dos mesos que van tardar en arribar els centauris d’Alfa Centauri Bb, els mandataris mundials van formar una coalició militar i van mobilitzar tot l’armament disponible per poder-les fer front. A tots els aeroports militars d’Espanya havien aterrat multituds d’avions de combat i l’aeroport del Prat de Barcelona va acollir 500 avions de la coalició mundial. El planeta Terra s’havia preparat per enfrontar-se als centauris.
Quan la proposta dels centauris, d’emportar-se als diablons i als seus pares, va arribar als mandataris mundials encara van tindre més motius per reforçar la proposta de Putin:
–Està decidit, els arrestem a tots! –el president Putin, definitivament, va agafar el comandament.
D’Alfa Centauri havien sortit cinc naus cap a la Terra, l’única que va aterrar van ser la dels seus mandataris, les altres quatre estaven esperant en l’exosfera de l’atmosfera terrestre a uns 600 km. de la Terra. De la nau que va aterrar a Artesa de Lleida van sortir les ordres perquè baixessin, les altres quatre a la Terra, per intentar dissuadir als mandataris terraqüis de les seues intencions.
Vint minuts van tardar en aparèixer les quatre naus centauris al cel. No van tardar a respondre la coalició mundial i multitud d’avions de combat volaven el cel d’Artesa de Lleida, neguitosos per actuar. Numèricament la desproporció era descomunal, quatre naus centauris contra mil avions de combat dels terraqüis. El centauris tenien controlat tots els aspecte d’un possible enfrontament amb el terraqüis, amb una nau tindrien suficient. La velocitat dels seus canons làser era 100 vegades més ràpida que els míssils dels avions de combat i tardaven mil·lèsimes de segon en detectar un míssil enemic. La coalició mundial no tenia cap opció però els prepotents i orgullosos mandataris mundials no es tirarien enrere.
–Facin foc! –va ser l’odre del cap dels generals.
La batussa havia començat. Multitud de míssils sortien dels avions de combat de la coalició mundial, un segon després els canons làsers de les naus centauris sortien de les seues panxes per fer miques els míssils de la coalició. L’explosió que es va produir al cel va ser esfereïdora. Un núvol espès i gegant ho va enfosquir tot. Els 3 milions de persones concentrades als voltants d’Artesa de Lleida van corre espaordides. A molts avions de combat els seus míssils els havien petat als morros i les seues restes queien a terra. Les informacions que arribaven als mandataris mundials eren confuses, el cel encara estava enfosquit pel combat i els resultats de l’encontre eren contradictoris. Finalment el cel es va aclarir i van aparèixer les quatre naus centauris intactes i els avions de combat havien estat tots abatuts.
Els 3 milions de persones expectants per l’arribada dels centauris havien fugit. Es veien restes d’avions de combat per tot arreu; des de Balaguer pel nord, fins Tarragona pel sud. Tots els bancals d’Artesa de Lleida estaven plens de restes i els més malparats van ser lo Manolo del Barrau, l’Emilio el Blanco i lo Silvestre perquè les seus granges van quedar destruïdes per la caiguda dels avions abatuts.
Mai en tota la història de la humanitat, en tants pocs segons, havien passat tantes coses. Els tres mandataris mundials van oferir al president de l’Assemblea Global dels centauris, la rendició total i sense condicions. Dies més tard va sortir un número especial de La Femosa*** amb un article únic, titulat: “Un extraterrestre ens visita”. Els autors de l’article l’Adolf Costafreda i lo Felip Gallart van treballar dia i nit per acabar-lo. L’article explicava, amb tot detall, el que havia passat aquells dies en la població d’Artesa de Lleida, enriquit amb multituds de fotos que, des de el poble, havien pogut fer lo Josep Maria, el Josep Ramon i lo Ramonet. No es va pogué resoldre l’entrellat de com havia arribat l’Hidra a la Terra, els centauris sempre ho van mantenir en secret. La premsa mundial es va fer ressò d’aquest article i va ser reproduït pel diaris i revistes més importants del món.
La sortida dels diablons i els seus pares, acompanyats de Stephen Hawking, cap a l’espai seria un fet. El viatge a Alfa Centauri Bb duraria 2 mesos i recorrerien més de 40 bilions de km. En cap cap dels membres de l’expedició dels terraqüis cabia la possibilitat de no tornar a la Terra però, un d’ells no ho faria mai més.
L’1 de desembre de 2015 sortiria la nau dels centauris mandataris cap al seu planeta, acompanyada de les altres quatre. Els 3 milions de persones, després del sotrac que els havia provocat l’enfrontament, van tornar aparèixer. No es volien perdre la sortida de les naus.
Als pares se’ls havia explicat amb detall tota l’operació i el destí que l’esperava als seus fills. Els diablons rebrien uns coneixements que després aplicarien en la Terra. Acabat tot el programa d’ensenyament proposat pels centauris, els diablons més petits deixarien l’escola per passar directament a la Universitat i els més grans passarien directament al diferents camps de la investigació, dirigint a tots els científics de la Terra. El seu coeficient intel·lectual, quan tornessin d’Alfa Centauri Bb, seria de 300 i els seus valors canviarien radicalment.
***La Femosa és una revista bimensual de caràcter local
Aquell 1 de desembre va superar totes les expectatives, el món sencer estava aturat. Tothom estava pendent de la televisió per veure la sortida de les naus. Als votants d’Artesa de Lleida, ara, s’aplegaven més de 6 milions de persones. Els diablons amb els seus pares i mares ja estaven dintre la nau preparats per enlairar-se. El científic Stephen Hawking, ja dintre, solament pensava en l’oportunitat que tenia d’aclarir l’origen de l’univers.
La nau disposava del molts espais per visualitzar l’exterior però, tant els diablons i sos pares com Stephen Hawking, estaven concentrats a la part del davant escoltant totes les explicacions que rebien de l’Hidra. Cada vegada que es divisava un gran meteorit, a tots els terraqüis, se’ls encongia el cul. Les naus estaven fetes d’un material duríssim i pràcticament eren indestructibles però, l’impacte d’un gran meteorit els podia desviar la trajectòria i a la velocitat que anaven podria representar un retràs important. La por dels terraqüis s’esvaïa quan veien fet miques els meteorits per l’impacte d’un làser de la nau.
Encara estaven amb els efectes al·lucinògens del viatge, quan a la llunyania va aparèixer Alfa Centauri Bb. Era 1 de febrer 2016 en la Terra i els diablons miraven amb els ulls oberts de bat a bat i no paraven de preguntar-se: “que era lo que estaven vivint?”. L’aterratge ho van fer al centre espacial on havien 1000 naus més. Després es van desplaçar al centre planetari per l’aprenentatge en uns trens que circulaven per uns tubs sense gravetat a una velocitat de 30.000 km. per hora. Les naus solament les utilitzaven per fer viatges interestel·lars.
Abans de començar el programa d’aprenentatge se’ls va fer cinc cèntims, tant als pares i mares com a diablons i a Stephen Hawking , de com era un dia per un habitant d’Alfa Centauri Bb. Estaven tots bocabadats amb les explicacions de l’Hidra: “ l’activitat diària és frenètica. Cada habitant del planeta ha triat, sense error a equivocació, el treball que més l’omple. Treballem 3 hores al dia i la resta la tenim farcida d’activitats d’entreteniment col·lectiu. Aquí no fem anar els diners com vosaltres en la Terra, tot és de franc. La motivació per treballar no és un problema perquè ho portem als gens. Tenim solament un hospital en tot el planeta i milers centres de salut a on cada any ens fem un control. Gairebé mai estem malalts. Únicament en els últims 20 anys de la nostra vida, i per culpa de la vellesa, necessitem l’ajuda d’un altre. Ajudar a un centauri gran no és un treball, es fa com a voluntari, i per desgracia per nosaltres tothom no podem accedir a causa de la quantitats de sol·licituds. És l’activitat voluntària que més ens satisfà, el cuidar un ancià és l’honor més gran que pot tindre un centauri. Aquí no tenim escoles ni universitats, els coneixements els transmetem telepàticament i d’una manera progressiva relacionada amb l’edat del centauri.”
Encara amb la boca oberta, tots els terraqüis comprovaven, in situ, el que els havia explicat l’Hidra. Especialment van quedar meravellats amb un entreteniment molt especial: la cursa dels dinosaures (en Alfa Centauri Bb havia dinosaures). Eren animals de fins a 20 metres d’alçada conduits per centauris. Es feien campionats regionals i planetaris i el dinosaure campió era premiat amb la veneració de tot el planeta.
Aquell matí 5 de febrer de 2016, en el planeta Terra, els diablons estaven molt neguitosos, seria la seua primera sessió d’aprenentatge. Als pares i mares se’ls havia informat que el mètode era totalment inofensiu. Els centauris ho tenien en desús ja que actualment utilitzaven la telepatia per la transmissió de coneixements, sistema que no podien fer servir amb els terraqüis. Els van col·locar a tots en una sala totalment hermètica i els diablons es van seure en unes taules a on hi havia unes ulleres enormes, semblants a les modernes de realitat virtual, per cada un. El mètode consistia que a través de les ulleres li passarien milions i milions de dades i imatges, moltes vegades i a diferents velocitats, i el cervell aniria gravant tota aquesta informació com si fos un disc dur d’un ordinador. Les sessions eren molt curtes per no cansar al cervell. El programa d’aprenentatge duraria 11 mesos i ho compaginarien amb viatges per tot el planeta per conèixer-lo en tots els seus aspectes.
L’1 de març de la Terra, era uns dels dies més atractius pels centauris, estava a punt de començar la final planetària de la cursa dels dinosaures. Els terraqüis eren els invitats d’honor i assistien uns 300.000 centauris. Els centauris que havien fet més voluntariats eren premiats amb l’assistència a la cursa. L’estadi de la cursa semblava un amfiteatre romà, era totalment el·líptic i no tenia grades físiques. Les grades estaven formades per una espècie d’ones magnètiques de diferents colors que aguantaven el pes dels centauris. La pista tenia una longitud de 1000 metres i l’envoltaven 75 el·líptiques magnètiques a diferents nivells i cada vegada més grans. Si no estaven prou al·lucinats els terraqüis, ara, asseguts d’amunt d’una mena de camp magnètic, veurien l’espectacle més estimats pels centauris.
Els mesos anaven passant i cada vegada, els terraqüis, estaven més meravellats i l’empatia dels diablons amb el centauris s’enfortia per tot el que veien i encara més si ho comparaven amb el planeta Terra. El període d’aprenentatge proposat pels centauris s’havia acabat tocava fer les proves per comprovar el grau d’assoliment per par dels diablons:
– Eladi, ens pots dir el punt d’ebullició del polimetil metacrilat?. – Va ser la primera pregunta de l’Hidra.
– Sí, a 200 graus centígrads. – La resposta de l’Eladi va ser ràpida.
– Pau, dintre del cos humà a on podem trobar la màcula lútia? – Va continuar l’Hidra.
– A l’ull. – Lo Pau, no va dubtar.
–Jordi, ens pots dir el resultat d’aquesta fórmula: ?
– 56 –els pares del Jordi no s’ho podien creure, el Jordi havia contestat en un segon.
– Júlia, qui va ser Louis Mountbatten?
– L’últim virrei de l’Índia britànica. –La petita Júlia havia assimilat tot l’aprenentatge perfectament.
– Ernest, Вы чувствуете, как возвращение домой? – L’Hidra li va preguntar en rus: “Tens ganes de tornar a casa?
– Sí, encara que aquí estem molt bé i hem viscut una experiència inoblidable – L’Ernest havia entès perfectament la pregunta en rus.
– Dani, quants habitants té la ciutat de Tegucigalpa?.
– Un milió cent noranta mil habitants, cens del 2015 –el Dani la va clavar.
Els diablons van passar un per un, fins a 30, i tots van contestar les 100 preguntes que se’ls van formular correctament i d’una manera immediata. El posat de tots ells era de seguretat i cap es va fer el xulo. Per fi, l’Eudald, tindria resoltes totes les preguntes que, fins favors, havia fet a tort i a dret. Els pares i mares dels diablons estaven bocabadats amb les respostes dels seus fills. L’aprenentatge havia estat un èxit. Els diablons i sos pares tornarien a la Terra i podrien començar el pla establer: aplicar els seus coneixements en la Terra.
Els preparatius pel viatge de tornada s’havien acabat i l’endemà 1 de gener de 2017, feia més d’un any des que havien sortir de la Terra, una nau amb els diablons i sos pares sortiria de tornada al planeta Terra. Tornarien a passar dos mesos abans que arribessin a la Terra i imatges enlluernadores omplirien els cervells dels diablons i sos pares.
Feia un mes que havien sortit d’Alfa Centauri Bb, quan va arribar la noticia que en la Terra havia hagut un canvi en els mandataris mundials: Donald Trump havia substituït a Barack Obama.
Durant les eleccions a president dels Estats Units, Donald Trump, havia viscut amb impotència els fets d’Artesa de Lleida però, ara que era president lo primer que va fer és aliar-se amb el president Putin, aquest ja li havia donat un cop de mà per guanyar les eleccions, amb intenció de plantar cara al centauris quan tornessin a la Terra. Els 50.000 milions de dòlars que va incrementar el pressupost militar es van dedicar íntegrament en muntar una estratègia que pogués destruir la nau dels centauris quan tornés d’Alfa Centauri Bb. Volia demostrar qui manava en la Terra i l’univers. Havia estat avisat dels 91 terraqüis que vidrien de tornada a la Terra en la nau i la seua resposta va ser contundent:
– Ho sento per ells. – Als diablons i sos pares, Donald Trump, els havia sentenciat.
Els preparatius per destruir la nau dels centauris es van fer amb un gran secretisme. S’havien reunit militars i científics d’Estats Units i Rússia, a la Xina l’havien deixat de banda, i van decidir instal·lar dos potents llançadores de míssils en l’Estació Espacial Internacional. Els míssils portarien caps nuclears i havien calculat que l’ona expansiva que produiria l’explosió en l’impacte amb la nau dels centauris no arribaria a la Terra, donat que l’Estació Espacial Internacional transitava a uns 400 km. d’aquesta. El telescopi espacial Hubble seria molt important per l’estratègia de l’operació. L’Hubble quan detectés la nau dels centauris donaria, als científics i militars, la distancia i velocitat i aquests situarien l’Estació Espacial Internacional amb els míssils nuclears en una posició estratègica per abatre la nau dels centauris.
El 15 de febrer la nau dels centauris va ser detectada per l’Hubble i aquest va transmetre tota la informació necessària. Els científics van modificar, des de la Terra, la direcció de l’Estació Espacial Internacional per trobar-se lo més a prop de la nau dels centauris. En les instal·lacions de la NASA havia molt nerviosisme, els científics no estaven segurs de l’operació. Els centauris, fins llavors, solament havien fet que defensar-se, i aquesta vegada havia en joc la vida de 91 terraqüis però, la forta personalitat del nou president dels Estats Units els havia intimidat i van ser obligats a portar a terme l’operació.
La nau dels centauris es trobava a 200 km. de l’Estació Espacial Internacional quan des de la NASA es va donar l’ordre de “disparen els míssils”. Els sistemes de defensa de la nau dels centauris estava desactivada però, els seus potents radars van detectar els míssils dels terraqüis i quan van reaccionar, els tenien a uns 100 Km. Els canons làser dels centauris van disparar i el xot entre aquests i el míssils nuclears va produir una explosió aterradora. L’ona expansiva va fer miques l’Estació Espacial Internacional i la nau dels centauris, d’un material desconegut a la Terra, va resistir però, li va canviar la direcció i la velocitat. Ara la nau centauri es dirigia cap al Sol a una velocitat de 3 milions de km. per hora. Si no reaccionaven ràpid, la nau, seria engolida per la gravetat del Sol o fosa per la calor. El material de la nau centauri podria aguantar fins 2000 graus centígrads, però la velocitat que havia agafat era un gran handicap. Els diablons i sos pares no sabien que passava, els centauris de la nau estaven molt neguitosos i es bellugaven d’un costat a l’altre. Finalment van deixar en mans de la supercomputadora perquè decidís com actuar. La supercomputadora decidí concentrar tota l’energia de la nau, incloent-hi la dels canons làser, en els propulsors de la nau per canviar la direcció i traure-la de l’influencia de la gravetat solar. Deu segons després de la decisió de la supercomputadora els centauris respiraven tranquils i els diablons ho van percebre. La nau centauri sortiria de l’influencia del Sol però donaria una gran volta si volia tornar a la Terra.
L’Hidra i els pares dels diablons estaven analitzant la nova situació. Per segona vegada, els terraqüis, els havien atacat i cada vegada amb armament més potent. Els canons làser s’havien quedat sense energia per poder-los utilitzar i als terraqüis se’ls havia de tornar a casa com s’havia pactat. La tornada a la Terra estava en perill, i sense els canons làser era molt temerari intentar-ho. Els pares i mares dels diablons estaven molt preocupats i no sabien que fer. Ells, van prendre l’última paraula per viatjar a Alfa Centauri Bb i per molt poc no havien perdut la vida, no es volien tornar a arriscar.
– Ei diablons, estem salvats! –l’Hidra saltava esbojarradament d’alegria. Havien pogut captar les senyals de televisió i les noticies aplanaven el camí de tornada a la Terra. La radioactivitat procedent de l’explosió dels míssils amb caps nuclears havia arribat a la Terra i el president Donald Trump havia estat detingut i empresonat. N’era el responsable màxim d’una decisió que posà en un gran risc els habitants dels Estats Units i s’havia saltat tots els tràmits reglamentaris que comportava uns decisió de tal magnitud. El president Putin estava desaparegut i se’l buscava pel mateix motiu que a Donald Trump.
– Però, si hi ha radioactivitat no podem tornar a la Terra – el pare del Pau es va dirigir a l’Hidra.
– Tranquils tots, quan arribem diré als vostres mandataris la fórmula d’un gas, totalment nociu pels terraqüis, que anul·la la radioactivitat. –L’Hidra els va tranquil·litzar.
Fora de circulació els presidents Putin i Donald Trump, els temors de tornar a la Terra s’havien esvaït i aquell 6 de març la nau del centauris s’estava preparant per aterrar. Aquesta vegada no presenciarien l’aterratge més de 15.000 persones, solament els periodistes i curiosos que feien dies que esperaven la nau. Cap polític havia estat informat de l’arribada del centauris amb els diablons i sos pares.
L’aterratge va ser més ràpid que el comiat. Els diablons es van acomiadar un per un de l’Hidra i els seus plors la van entristir.
– Per què no et quedes amb nosaltres, segur que els meus pares et voldran a casa meua – el Pau, singlotant va implorar a l’Hidra.
– Ho sento Pau, potser d’aquí a 200 anys torni a la Terra. – L’Hidra va abraçar al Pau per consolar-lo.
Aliè a tots els entrebancs de la tornada a la Terra dels diablons, Stephen Hawking passejava per la ciutat més important d’Alfa Centauri Bb, i acompanyat pel president de l’Assemblea Global intercanviaven impressions sobre l’origen de l’univers. Els avenços en medicina dels centauris havien revertit, després de més de 50 anys, la malaltia del científic i ara gaudia de les seues cames i la seua veu com abans de patir-la.
Ja havien passat 4 dies de l’arribada dels diablons a la Terra i mica en mica la normalitat, després de més d’un any, envaïa les seues vides. Els més petits estaven formalitzant tots els tràmits per entrar a la Universitat i els grans començarien en la recerca científica. Però, aquell vespre:
– Mare! Que podem anar a felicitar a la Gemma –el Pau demanava permís per anar a felicitar el 17è aniversari de sa cosina.
– Si Pau. Marc! acompanya al Pau a casa la tieta i feliciteu a la Gemma, i doneu-li un petó molt fort de part del pare i la mare. I torneu de seguida que s’està fent de nit –la Carol, mare del
Pau i el Marc, els donava permís per anar a casa sa cosina a felicitar-la.
Havent felicitat la Gemma, el Marc i el Pau, ja de nit, tornaven cap a casa, de sobte, el Pau va tindre una sensació molt rara, li va semblar que algú els seguia. Es va girar i no va veure a ningú, va intuir que algú s’havia amagat darrere una casa, llavors, una farola oportuna va projectar una ombra. Al Pau, un calfred li va recorre el cos i va arrancar a corre com un coet. Son germà sense saber que passava el va seguir cap a casa:
–Mareee, pareee! –el Pau, atordit, va cridar sos pares.
– Què passa Pau?–son pare el va rebre expectant.
– Que…que…que… – el Pau quequejava i no li sortien les paraules.
– Pauuu! Què passa? Vols dir ja el què! – sa mare impacient.
– Que..que.. Què l’Hidra és aquí!.
JAL
